HISTORIA DEL NOSTRE CENTRO
El Centre va ser creat al 1888 sota la forma d’una mútua de “Sociedad de socorros mutuos”, amb la finalitat de proporcionar ajuda als treballadors manuals que procedíen d’Espanya.
Uns anys més tard entre 1916 i 1920, y gracies a la fusió de tres associacions, “La Unión Ibérica”,” La Paloma-Centro Español” i “Colonia Española” neix el “Centro español de los Pirineos Orientales” i s’aconsegueix la compra d’un solar de 626 metres quadrats i la construcció d’un edifici de mes de 1 500 m2 que destacà per la seva elegància enmig d’altres edificis del centre de la ciutat de Perpinyà. Les activitats del Centro durant aquests primers anys han estat moltes, totes, però, encaminades a fomentar la cultura i les tradicions del país veí.
Un dels períodes més significatius va tenir lloc durant els tres anys de la guerra civil. Un moment en el qual es va convertir en residència-col.legi per a nens espanyols que varen arribar a França fugint de la guerra. La directiva estava al.leshores presidida pel sr Antonio Selva i assessorada pel sr. Agustín Sala, mestre nacional de la república. Els socis van designar un comité « Pro-Colonia de Niños Españoles » amb representants de les localitats més importants del Rosselló per tal de duur a terme una campanya de sensibilització i de recaudació amb donatius, roba i aliments. Els locals del Centro es van transformar en sales de classe, dormitoris, enfermerías, cuina, sales de teatre, gimnàs e inclús patis d’esbarjo. Els mateixos socis van duur a terme unes obres de transformació per tal d’allotjar el màxim nombre de nens. . L’ensenyament que van rebre tots els nens seguía la línia de l’ensenyament republicà gràcies a uns professors enviats desde Espanya que van continuar les pautes de la Institución Libre de Enseñanza. Un total de 750 nens van estar a pensió completa i un total de 1204 van rebre a més a mes d’una educació, ajuda i aliments fins a finals del 1939, moment en el qual la Dirección General de Evacuación del Ministerio de Trabajo i Asistencia del govern de la República va participar dins aquesta obra humanitària. Una única frase va acompanyar al Centro durant aquells anys:
Salvem els nens!
El Centre espanyol , avui, segueix sent aquest lloc de la memòria d’un exili dolorós viscut per milers d’espanyols sinó també la memòria d’ un grapat d’homes que, amb el segell de l’amistat, fundaren aquest centre per tal d’acollir uns nens exiliats i per tal de sostenir aquestes famílies desesperades que fugíen de l’horror de la guerra, donant a tots ells l’esperança d’un temps millor. El Centre era per a cada espanyol que se sentía desarrelat, un bocinet de la seva llunyana terra natal….
Gairebé han passat 134 anys i el Centre espanyol no ha oblidat res del que ha viscut…. Però enfortit pel seu passat, ha sabut conservar aquell esperit fraternal i avui acull en el seu seny uns 700 socis que venen a compartir uns moments d’emoció i de convivència. A través de les seves nombroses activitats artístiques i culturals (espectacles, danses, corals, teatre, pintura, costura,punta, conferències i fotos) el Centre s’ha tornat el receptacle de la cultura hispànica i tanmateix de totes aquelles que ens enriqueixen les ànimes….
El Centre feix lligams entre les velles i les futures generacions, és un testimoni privilegiat de la història que, decididament, mira cap al futur.